Una mica d’història de Bòixols

Forat de Bóixols, Poesia pels ulls

Quan parlem del barranc de Bóixols o del forat de Bóixols, poques vegades sabem la bellesa i història que amaga aquest indret.

Es tracta del pas que ha obert al llarg dels segles el riu de Pujals a l’extrem nord-est de la Serra de Carrànima. Just damunt del forat, a ponent, hi ha situat el poble de Bòixols, del terme municipal d’Abella de la Conca, al Pallars Jussà.

A més de l’espectacularitat del lloc, el Forat de Bóixols marca la naixença del riu Rialb. Just al costat de migdia del Forat de Bóixols hi ha la masia de Cal Plomall i el molí del mateix nom.

Ens trobem al poble de Bóixols on deixem el cotxe a la plaça tallada per la carretera general L-511 a Isona. En un costat tenim l’Esglesia de Sant Vicenç i a l’altre costat la casa  més importat del poble, anomenada can Baró o cal Poca-Roba.

 

Bóixols: (44 hab. 2008)

La història de Bóixols coincideix en gairebé tots els seus passos amb la d’Abella de la Conca, atesa la inclusió de les dues poblacions en el mateix terme senyorial de la Baronia d’Abella, però a continuació n’individualitzem alguns dels seus trets més propis.

El primer esment que se’n té és del 961, Buxiles, i la segona, del 997, en unes afrontacions de la vila de Sallent, del terme de Montanissell. Entre aquesta data i el 1110, pràcticament tots els esments són referits al castell de Bóixols, situat a l’extrem meridional del poble actual, en el turó que tanca el poble per aquell costat. A partir del segle XII també és l’església de Sant Vicenç, la que apareix en nombroses cites.

Esglesia Sant Vicenç: És un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó apuntada. Té dos arcs torals, a més del presbiteral, i a llevant, com és preceptiu en el romànic, hi ha l’absis semicircular, exteriorment molt afectat pels afegits que s’han anat fent al temple.

La porta és a ponent, però s’observen restes de l’antiga porta al mur meridional. Una finestra de doble esqueixada centra l’absis, que a l’exterior s’obre a través d’una pedra tosca rectangular.

L’aparell és fet amb carreus de pedra calcària del lloc, ben tallats i disposats de forma molt regular. Tot plegat evidencia una construcció del segle XII, però amb afectacions molt importants dels segles posteriors, que l’han desfigurada una mica.

Can Baró: La casa històricament més important de Bóixols és Cal Baró o cal poca-roba (juntament amb cal Senyor, que és on es cobraven els delmes de la baronia), i és l’única casa del poble que queda al costat nord de la carretera, davant per davant de l’església parroquial, sota mateix de l’escola i a prop del cementiri. Té capella pròpia, dedicada a Sant Josep, cosa que evidencia la importància que tingué en altres èpoques aquesta casa pairal. En efecte, l’episodi que relatarem a continuació així ho palesa.

Existeix una llegenda per a justificar l’antiga esplendor d’aquesta casa: posseïen Minairons, els follets màgics del llegendari mitològic català, éssers petits que no es poden estar sense fer feina. Si no se’ls en mana, destrueixen tot el que se’ls posa per davant. Com que a cal Baró sempre els en donaven, de feina, va esdevenir una d’aquelles cases riques del poble, on es diu que els seus amos poden viure sense treballar. Cal Baró arribà a ser una casa tan acabalada, que a la capella de sant Josep, després de la missa patronal, hi havia una cerimònia que en demostrava la riquesa: els de cal Baró donaven a cada pobre que anés a trucar a casa seva en sortir de missa un pa rodó sencer, pastat i cuit a la mateixa casa.

El barranc de Bóixols neix al riu Pujals, que baixa del nord-est i nord del poble de Bóixols, del Tossal de Cabrit, vessant oriental de la Serra de Boumort.

En la confluencia del riu Collell, que baixa dels vessants de la Serra de Carreu, és a dir, del nord-oest del poble de Bóixols, és on neix el riu Rialp.

El Rialb (o riu Alb o Riaup) Rialb” prové de rivus albus, el “riu blanc” per la gran quantitat de calç que porten les seves aigües.

És un riu afluent del Segre que té la naixença sota mateix, al sud, del poble de Bóixols, pertanyent al terme municipal d’Abella de la Conca, de la comarca del Pallars Jussà, i tot seguit davalla cap a la comarca de la Noguera, en el terme municipal de la Baronia de Rialb, després de passar un breu tram pel terme municipal de Coll de Nargó, a la comarca de l’Alt Urgell.

No hi ha referències de la primera obertura del barranc principal, tot i que es calcula que va ser cap a l’any 1989 quan A. Carrión, L. Carrión, X. Vidal y D. Ruiz van fer el descens del riu del Collell, també conegut amb el nom de l’afluent de Bóixols.

A nivell esportiu, parlem del barranc o un dels barrancs més complets del territorio Català. L’aproximació des del poble ens deixa amb 10 minuts a una zona de descans ideal per equipar-nos i fer el brifing de manera còmode i a l’ombra, cosa que als mesos d’estiu i amb els neoprens posats sempre s’agraeix.

Tota la primera part fins a l’afluent transcorre per precioses gorgues d’aigua cristalina on convinarem tobogans i salts per superar els obstacles. Tots els ressalts están equipats, donant així alternatives més fàcils a aquells menys atrevits.

La Segona part del barranc, quan oficialment ja transcorre pel riu Rialb, es la part de cordes i destrepades. És en aquest tram on trobarem els rappels de 12 o 15 metres segons l’opció que triem. També hi ha alternatives per tots els gustos i nivells.

Poc després d’aquest tram i havent passat per una zona de caos de roques amb formes divertides, arribem a l’ultim rapel o salt del barranc. És el lloc paradisiac on tombar-se a la platgeta del riu i disfrutar de les vistes del ens deixa el seu pont romànic i els atrevits que vulguin fer el salt de 8 metres (sempre opcional)

Una mica d’informació interessant del pont i els seus voltants.

Pont medieval, Molí del Pont i Cal Plomall

A prop i sota del poble, al Forat de Bóixols, i a un desnivell considerable, hi ha un interessant pont medieval del segle XI, anomenat també “pont del Plomall” en un emplaçament bell i espectacular. Just al sud hi ha la masia de Cal Plomall i encara molt a prop seu, a uns 100 metres, el Molí del Plomall, també anomenat Molí del Pont o Plomall Nou, força antic. Actualment està restaurat i habitat, amb el seu molí de farina ben conservat i catalogat. La Casa del Moli del Pont ha estat restaurada amb molt d’afecte, fent servir pedra de la mateixa muntanya; el nou teulat, de lloses i fusta, com es feia abans, i una casa integrada en el seu marc natural i paratge inoblidable.

En aquest punt donarem per acabat el barranc. És aquí on resseguint l’antic camí i creuant el pont arribarem novament al poble de Bóixols. La caminada ens ofereix una visió aéria del barranc i el pont, envoltat de les grans parets calcàries que l’envolten.

Vols descobrir Bóixols i viure una aventura inoblidable? Contacta amb nosaltres i t’hi portem!